Alliance Française de Palma i Embat Llibres es complauen a convidar-vos, el proper dijous dia 11 de març, a l’acte d’innauguració de la exposició de poemes il·lustrats
“No me gustaria palmarla”
de Boris Vian (1920-1959)
Una exposició realitzada pels serveis culturals de l’ambaixada de França a Espanya entorn a l’obra homònima de Boris Vian, amb la participació d’il·lustres traductors (Javier Krahe, Andy Chango, Luis Alberto de Cuenca, Juan Gracia Armendáriz, Fernando sabater, Manuel de La Fuente …) així com reconeguts il·lustradors (François Avril, Serge Bloch, Philippe Brochard, Serge Clerc …) i de la qual en podrem gaudir a l’Alliance Française de Palma, carrer Sant Feliu, 9, a partir de la inauguració fins a dia 25 de març.
Acabam de saber del, inesperat, traspàs de Maties Tugores i Garau. Palma Distribucions, la llibreria Embat, Born de llibres i la llibreria Quars volen fer arribar el seu condol al nostre company Maties Tugores. Descansi en pau.
Ens dol la sobtada notícia del traspàs del nostre amic, traductor i poeta, MATIES TUGORES. “L’antologia de poetes de les Balears” (ed bilingüe català-francès) amb la que estava molt il·lusionat, resta pendent de publicació, i la presentació, del poemari de Ismaël Aït Djafer, n’eren els seus projectes més immediats. Ens ha deixat un home molt feiner que sentia, molt aprop, dues llengües, la catalana i francesa.
No fa gaire estona, i així o recollirem en vídeo en aquest blog, gaudirem de la presentació que es va fer, a l’Alliance Française amb la col·laboració de la llibreria Embat, del recull de poesia que ell matei ens oferi, “Quinze veus surrealistes franceses” coordinat pel nostre apreciat company i del qual ens en parlaren; Miguel Magnier (Cónsul Honorari de França a Palma), Ángel Terrón (poeta i director literari de Edicions El Tall), Maties Tugores (poeta i traductor) i Perfecto Cuadrado (catedràtic a l’UIB, poeta i traductor).
El vídeo recull les intervencions, integres, dels ponents a la presentació, als quals s’hi afegí Emili Sanchez-Rubio fent lectura d’alguns poemes, en català, simultaniejant amb Maties Tugores que ho va fer en francès.
La introducció i acomiadament de l’esdeveniment en vídeo mostra imatges de l’Alliance Française posant-hi un fons musical d’Agustí Baró i Antoni Cuenca anomenat “Andreu”.
Matias Tugores i Garau, va néixer a Valenciennes (Nord de França) de pares mallorquins. En aquesta ciutat, va cursar estudis administratius, comptables i d’art dramàtic al CAD amb el director d’escena Paul Plaisant. També és diplomat en llengua francesa per diverses institucions universitàries. Als vint anys, torna amb els seus pares a l’illa, on s’estableix fins al dia d’avui i on escriu poesia inspirada, sobretot en els déus de l’Olimp i William Shakespeare.
Actualment col.laborava amb poesies a les revistes S’Esclop, de cultura catalana, amb presentacions de poetes francesos i Segell, de cultura jueva, amb articles sobre la repressió nazi. Presenta també a poetes de llengua catalana en revistes franceses. Està inclòs en les antologies: Documenta Balear i Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Amb l’escriptor Cristóbal Serra li uneix, a més de la seva admiració com a persona i escriptor una gran passió per la literatura francesa, confirmada per les llargues einterminables xerrades que tots dos anaven mantenint i sobretot per un amor mutu per les paraules, una evidència fefaent fou l’aparició de : Curolla del mallorquí dadà (2006) i Vauvenargues, obra selecta (2007).
Participà en conferències i col·loquis, tals com els esdevinguts darrerament a Granada: “Trobada entre cultures. La paraula viva”, (organitzat pel poeta i editor Pedro Enríquez, on va compartir taula de debat amb importants personatges de la literatura com Clara Janés, Antonio García Tejeiro i José Luis Reina Palazón), o el “Homenatge a Josep Palau i Fabre” el 2007, en el 90 aniversari d’aquest “gran de la literatura catalana”.
El 2007, POBLES DE LLEVANT li va concedir un dels seus premis de poesia.
El novembre de 2009, participà en el Primer Congrés Internacional de Poesia i Música per a la Pau, (organitzat pel Centre UNESCO d’Andalusia i la Fundació Internacional Cultura de Pau) amb una sèrie de poemes titulada Paraules d’un temps perdut per a ser cantades en el vent.
L’escriptora mallorquina i Premi Nacional de Narrativa, Carme Riera (Palma, 1948) ha estat designada ‘Escriptora de l’any 2010’. Així ho ha anunciat avui el President del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, en un acte de presentació del programa d’activitats que, en 2010 se centrarà en la figura i la producció literària de l’autora mallorquina. A la presentació també han assistit Carme Riera, el conseller d’Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs,i el director general de Cultura, Pere Joan Martorell.
Una comissió integrada per representants de la Conselleria d’Educació i Cultura, la Universitat de les Illes Balears, l’Institut Ramon Llull, l’Obra Cultural Balear, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Club seleccionà Riera per prendre el testimoni de l’escriptor Baltasar Porcel en el segon any de vida de la iniciativa.
L’extensa i consolidada trajectòria de l’escriptora, amb més d’una trentena de títols publicats i obres traduïdes a altres idiomes, a més d’una producció literària àmpliament guardonada i reconeguda pels crítics i els lectors; són algunes de les consideracions que els representants de la comissió han destacat a l’hora de designar de manera unànime Riera com la figura que ha de centrar enguany el programa “Escriptor de l’Any”.
La iniciativa promoguda pel Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria d’Educació i Cultura, forma part del Pla de Foment de la Lectura i té l’objectiu de reconèixer la trajectòria de la narradora mallorquina, una de les personalitats més importants de la literatura de les Illes i figura consagrada de les lletres catalanes.
En definitiva, l’objectiu del projecte és el coneixement i la difusió de l’obra de Carme Riera a les Illes, a altres comunitats autònomes, i també a altres països, tot donant-li un caire, no només literari, sinó també barrejant-ho amb altres disciplines com el teatre, la música, la història i l’art.
A fi de propiciar un major coneixement de la seva obra entre els ciutadans de la comunitat autònoma i de l’exterior, la Direcció General de Cultura, en col•laboració amb altres entitats, ha dissenyat un programa d’activitats que abasta conferències i taules rodones, a càrrec d’estudiosos com Pilar Arnau, Xavier Barceló, Maria Antònia Bibiloni i Miquel Àngel Vidal entre d’altres; un itinerari literari pel Call Jueu de Palma, a càrrec de l’historiador Gaspar Valero; una guia de lectura de Dins el darrer blau, a cura de Xavier Granados; com també produccions teatrals, exposicions, un congrés i moltes altres activitats que permetran al públic illenc i d’altres indrets del món l’aprofundiment en l’obra de Riera.
El programa “Escriptor de l’any” es complementa amb tot un seguit d’activitats que recorreran la nostra geografia i que es podran sol•licitar des dels diferents ajuntaments, biblioteques i centres culturals, i també a l’Espai Mallorca de Barcelona i al de les Illes Balears de València. Com a fita destacada d’aquest programa cal esmentar l’organització d’un Congrés sobre la figura i l’obra de Riera previst per a la propera tardor.
L’escriptora Clara Sánchez (Guadalajara, 1955) va guanyar el LXVI Premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, per la novel·la ‘Lo que esconde tu nombre’, en què Julián, un expres del camp de concentració de Mauthausen convertit en ‘caçanazis’, segueix la pista d’un fins a la costa llevantina, on coneix una noia que l’ajudarà en la seua causa i li plantejarà el valor del càstig.
A la vetllada literària que es va organitzar a l’Hotel Palace de Barcelona també es va lliurar, com és habitual, el Premi Josep Pla de narrativa en català, que en aquesta XLII edició va ser per a la periodista i escriptora Llucia Ramis (Mallorca, 1977) per ‘Ego surfing’, una novel·la protagonitzada per una periodista que critica de manera divertida l’egolatria moderna de buscar-se i ser buscat a internet.
NAZIS EN LLEVANT
He aprés “moltíssim” sobre la vida escrivint esta novel·la, el germen de la qual és una notícia a la premsa sobre un matrimoni nazi d’avançada edat que viu “a plaer” a la Costa del Sol, on es van refugiar molts després de la Segona Guerra Mundial. “Se n’ha parlat molt poc” d’estos residents de passat tèrbol, va considerar Sánchez.
En aquest ‘thriller literari’ en què apareixen la culpa, l’odi i la venjança, però també l’amistat i l’amor, amb els quals “es pot superar qualsevol cosa de la vida”.
De la mà de Sandra, la xica embarassada que coneix de manera remotament la història dels nazis però que ajuda en la seua escomesa Julián, l’autora va descobrir que “els monstres que més por fan s’amaguen rere cares molt agradables”. “He aprés moltíssim sobre la vida” escrivint esta novel·la, ha revelat l’autora.
Sandra, que es veu involucrada “per atzar” en una cosa que no comprén quan comença a conviure amb la parella de nazis, que camuflada entre hordes de turistes de xancleta i flotador semblen una més, comença a veure el seu rerefons en conèixer Julián, que li desperta el dubte sobre la bondat de la parella.
“Estos nazis m’han servit per a reflexionar sobre les persones sense escrúpols” en general, ha dit Sánchez, qui ha dit estar “meravellada” perquè encara existisquen persones així i que “ningú s’hi fique; s’està esperant que es moren”.
SER EL CENTRE D’ATENCIÓ
Ramis, guanyadora del Premi Pla 2010 amb ‘Egosurfing’, ha explicat que la seua novel·la partix de les xarxes socials d’internet, que segons ella la gent no usa per a fixar-se en els altres “sinó per a fixar-se en un mateix” perquè del que s’està pendent és del ‘feedback’ que tenen les teues paraules i fotografies.
“Com més sistemes de recerca tenim a l’abast, més insatisfets estem de manera que trobem i més perduts estem”, ha afirmat, i ha atribuït este afany de protagonisme al desig de “tornar a ser el centre d’atenció, com quan érem petits”.
Este culte a l’ego es traspassa a la vida real en la novel·la, que se centra a Barcelona, “una ciutat molt ‘egosurfing’, perquè no pots perdre’t, sempre saps on ets”, al carrer de la qual Sant Pere Més Baix cau una bossa d’escombraries per una finestra i comença una persecució entre la que la deixa caure –una escriptora de llibres d’autoajuda–, al que li cau a sobre i una periodista sensacionalista.
Ramis, que ha avisat que no és autobiogràfica, ha observat que la gent és “més exhibicionista amb la gent que coneix per internet que amb la nostra família”, una cosa que ja s’ha traspassat als carrers de la ciutat perquè gent que coneixes una nit “ja creu que ets la seua millor amiga i et fa confessions. No respecten la frontera a la intimitat”, ha conclòs.
El dijous dia 17 de desembre, de l’any que hem deixat enrere, 2009, a les 20′00 hores, tingué lloc a l’Alliance Française, Carrer Sant Feliu, 9 de Palma, la interessant i formativa presentació del llibre “Quinze veus surrealistes franceses” coordinat per MATIES TUGORES I GARAU i del qual ens en parlaren; Miguel Magnier (Cónsul Honorari de França a Palma), Ángel Terrón (poeta i director literari de Edicions El Tall), Maties Tugores (poeta i traductor) i Perfecto Cuadrado (catedràtic a l’UIB, poeta i traductor).
El vídeo recull les intervencions, integres, dels ponents a la presentació, als quals s’hi afegí Emili Sanchez-Rubio fent lectura d’alguns poemes, en català, simultanejant amb Maties Tugores que ho va fer en francès.
La introducció i acomiadament de l’esdeveniment en vídeo mostra imatges de l’Alliance Française posant-hi un fons musical d’Agustí baró i Antoni Cuenca anomenat “Andreu”.
Embat llibres amb la col·laboració de l’Alliance Française
Vídeo - tertúlia (integra en dos parts) que tingué lloc el dimecres dia 16 de desembre a QUARS LLIBRES, de la presentació del llibre d’en Carles Manera, “L’EIXAM I LES ABELLES: per un model de creixement a les illes Balears”, a càrrec del Senyor: Guillem López Casasnovas.
Els possibles canvis en els models productius constitueixen actualment un tema central de discussió en els camps de l’Economia Aplicada i la Política Econòmica. En aquest llibre, el professor Manera analitza algunes claus explicatives de l’actual model de creixement de les Illes Balears i planteja la necessitat de transitar envers una nova pauta que, tot i descansant sobre l’empenta de l’economia turística, s’edifiqui sobre sectors que proporcionin valors afegits a les activitats econòmiques, amb majors capacitacions del capital humà. El text enllaça arguments que abasten la Història Econòmica, l’Economia Aplicada i la Política Econòmica, en un intent de proporcionar un document que esperoni una reflexió pregona sobre el model de creixement balear en aquesta decisiva cruïlla dels inicis del segle XXI.
El poeta i narrador mexicà José Emilio Pacheco ha estat guardonat amb el Premi Cervantes 2009, segons va anunciar el dilluns la ministra de Cultura espanyola, Ángeles González Sinde.
El Cervantes és el premi més important de les lletres en castellà, està dotat amb 125.000 euros i reconeix la tasca d’un escriptor que, amb el conjunt de la seva obra, hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.
Pacheco, nascut a Ciutat de Mèxic el 1939, és poeta, narrador, assagista i traductor. Va començar amb la seva professió literària a la revista “Medi Segle” i ha treballat com a director i editor de diverses publicacions i suplements de cultura.
Entre la seva obra poètica, que li va valer el maig passat el XVIII Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, destaquen “El repòs del foc” (1966), “No em preguntis com passa el temps” (1969) o “Des d’aleshores” (1980 ).
En les seves primeres declaracions després de conèixer la notícia, Pacheco va assegurar que no s’ho esperava i que mai havia aspirat a rebre el que ell mateix va considerar “el premi més important de la llengua castellana”.
“Vull deixar clar que aquest premi és per tota la literatura mexicana, que no surt molt de les nostres fronteres”, va dir el poeta en una declaració telefònica a RNE des de Guadalajara (Mèxic), on assisteix a la Fira Internacional del Llibre.
Pacheco va dir també sentir-se “aniquilat” per tants homenatges rebuts el 2009, en complir els 70 anys, i va reconèixer que tanta celebració li causa “molta fatiga”
TRAJECTÒRIA
Pacheco va ser director del suplement de la Revista de la Universitat de Mèxic, al costat de Carlos Monsiváis. També va dirigir la Biblioteca de l’Estudiant Universitari i va exercir com a professor en diverses universitats dels Estats Units, Anglaterra i Canadà.
L’escriptor mexicà forma part de l’anomenada generació dels anys 50, igual que Eduardo Lizalde, Carlos Monsiváis o Sergio Pitol. Especialista en Literatura Mexicana del segle XIX, ha realitzat investigacions com “A l’entorn de la cultura nacional” i “Bellesa i poesia en l’art popular mexicà”.
A més, ha traduït a autors com Tennesse Williams, Oscar Wilde, Samuel Beckett o TS Elliot.
L’escriptor català Juan Marsé va ser el guardonat en l’edició de 2008, per la qual cosa aquest any es torna a complir una llei no escrita per la qual el Cervantes es concedeix alternativament a un escriptor espanyol ia un hispanoamericà. El 2007 el premi va recaure en l’argentí Juan Gelman.
La decisió, coneguda el 30 de novembre a les 3 de la tarda, la va prendre un jurat presidit per José Antonio Pascual, representant de la Reial Acadèmia Espanyola, i format, entre altres, per Luis García Montero, l’escriptora Almudena Grandes, Soledad Puértolas i Juan Gelman.
El passat dimecres 14 d’octubre, a la llibreria Embat, tingué lloc la conversa amb Ramón Bayés sobre el seu llibre Vivir, guia para una jubilación activa, na Isabel Vizcaíno presenta a l’il·lustre convidat i un bon seguit de contertulis gaudiren de valent de l’esdeveniment, una acurada presentació del llibre a càrrec del seu autor, el qual nodrí als assistents dels trets essencials per a fruir la vida. En el vídeo trobareu un resum de la fita, la qual a mi personalment en resultà summament satisfactòria per a evidenciar com la maduresa a la vida ens pot ensenyar a acceptar les excel·lències del que succeeix en cada moment. M’hagués agradat posar-li un fons musical he preferit lincar el trailer de “La vida es bella” així com l’enllaç al film de Frank Capra“Que bello es vivir”, referenciat per Ramón Bayés en el transcurs de la seva maravellossa intervenció.
